Tot i que no m'agraden massa les activitats repetitives i rutinàries, hi ha algunes excepcions que trenquen la norma...
Una d'aquestes excepcions són els macarrons dels diumenges! Serà perquè aquest menjar de dia festiu em transporta a una època més innocent i lleugera, en la que senties una felicitat extrema només d'adornar-te que la mare estava prerarant el teu plat preferit!!!
Aquell senzill "manjar" començava sempre per un bon sofrefit d'all i ceba fet al xup-xup, sense presses, fins que quedava ben confitat, i la casa començava a omplir-se d'aromes que presagiaven bons moments a taula. Després s'apujava el foc i s'afegia la carn picada (equilibrada barreja porcina i bovina), un gotet de vi negre, sal i pebre; i un cop reduït, s'afegia una llauna de tomàquet triturat. Llavors era moment de "deixar fer-se" a poc a poc durant 30 o 40 minuts, temps que dedicàvem a bullir la pasta "al dente" i a parar la taula.
Finalment, era imprescindible el gratinat... recordo que tots ens barallàvem per la crosta del formatge ;)
Ah! i a més, era el dia en que podíem beure coca-cola!!! xD
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada